El que no saps del penúltim capítol de la segona temporada

En aquest capítol, tots els Polseres acaben fora de l’hospital. I quan ets fora, vols fer tot el que no has pogut fer a dins... De vegades són coses petites; de vegades són les més importants de la teva vida, les que més tenies pendents...

I això és el que sent el Lleó quan surt: necessita fer les coses importants de la seva vida... Jo, com el Lleó, vaig tenir la sort que el meu pare (en el seu cas és la seva mare) va escriure llibretes durant els 10 anys. El meu pare va apuntar tot el que era important, tan mèdicament com de manera vital... Aquelles llibretes són part de qui sóc, i us puc assegurar que seran l’herència vital més important que tindré... Entenc per què les ha de buscar... En aquelles llibretes hi ha una part de qui és i una part de qui serà... 

I les has d’acabar, has de posar una línia vermella horitzontal quan estiguis curat... I no pots decidir marxar sense saber qui ets...

I encara que els seus amics no ho acabin d’entendre, aquest viatge és un comiat, un final... I a la seva manera, s’acomiada del seu pare, li diu tot el que necessita dir-li... De vegades es fa molt complicat i molt dur, no entendre per què no t’han vingut a veure... 

I també neda al mar, en llibertat, amb els seus amics, i va de festa, i menja tot el que vol...

I, finalment, té aquell moment tan preciós amb la Cris, la fa partícip del seu secret, de les seves llibretes, i hi ha màgia... M’encanta aquell moment, crec que els dos personatges s’ho mereixien des de feia temps... De vegades les sèries són honestes amb els seus protagonistes i els dóna tot el que durant tants capítols els ha tret...

Només queda un capítol, Polseres... Un i s’acabarà la segona temporada... I, sembla increïble, la sèrie va començar un 22 d’abril en la ficció (l’endemà li tallaven la cama al Jordi, i era Sant Jordi) i ara la sèrie s’acabarà un 22 d’abril en la realitat... Misteris, anònims de Déu, sort o coincidència...

La millor frase: “Se t’il·lumina la cara, quan parles de la teva mare...”: la Cris parlant amb el Lleó...

La millor seqüència: la Cris i el Lleó, la platja i les llibretes... L’amor i el sexe...

Ens veiem al capítol 15, l’últim. I per vosaltres, quina és la seqüència favorita? Només queda un capítol... I recordeu que per lluitar amb força has d’abandonar i per abandonar has d’haver lluitar amb moltes forces... 

Polseres amunt!!!

Albert Espinosa