La sèrie

Hola, em dic Ylenia Pèrez i e creat aquest blog per un treball de l’institut. Eh escollit aquesta sèrie perquè em sembla molt bona, no es cap sèrie de mentida, està basada en fets reals. Es com viuen la vida dia a dia els nens que estan malalts a l’hospital.

Es van posar una polsera vermella com a símbil d’amistat i van aconseguir demostrar que, fins i tot en els pitjors moments, la força de la vida els faria tirar endavant. Des d’aleshores han passat moltes coses.

Els “polseres” han crescut i tornen, dos anys després, decidits a no fer ni un pas enrere. “Polseres vermelles” estrena la segona temporada el 14 de fener, una entrega de 15 càpitols que volen tornar a captivar els milers de fans que la van convertir en una de les produccions de més èxit de la historia de la ficció catalana.

Albert Esponosa, el creador, i Pau Freixas, el director de “Polseres” confíen novament la historia a Ález Monner, Igor Spzakowski, Joana Vilapuig, Nil Cardoner, Mike Iglesias i Marc Balaguer, un grup de joves actors que van iniciar aquesta aventura quan eren pràcticament desconeguts i que amb el seu talent han robat l’ànima d’espectadors de tot el món.

A més de l’èxit que la primera part de “Polseres” va aconseguir a Catalunya, aquesta producción de TV3 amb la col·laboració de Filmax que portava a la pantalla un guió tan arriscat com emovionant, ha traspassat fronteres i ha triomfat a cadenes d’arreu del món.

Ja s’ha pogut veure a les españoles Antena 3 i Neox, on també van provocar una autèncita allau de fans, a la mexicana TV Azteca i a la nord-americana VME. Altres cadenes han optat per adquirir-ne el format per poder fer la seva adaptació, com la italiana RAI, la finlandesa YLE, el canal Número 23 de França o l’ABX nord-americana, pendent de fer-ho a través de la productora Dreamworks i l’equip del mateix Steven Spielberg.

I, a més de les compres internacionals, el reconeixement a la il·lusió i l’energia que l’equip de “Polseres Vermelles” va posar en el projecte s’ha traduït també de forma de premis, a casa nostra i en l’àmbit internacional els rebuts al millor guió al festival de Seü, la nominació al Prix Europa com a millor sèrie, el Premi Nacional de Comunicació i el Premi de l’ONCE a la solidaritat i a la superació.

Han passat dos anys des del final de la primera i els protagonistas ja no són nens i nene que s’enfrontaven a les malalties sense saber què significarien a la seva vida. Ara ja oh saben. Són adolescents, més savis, més veterans per tot el que han viscut: la por, la rutina, el cansament, el desig de posar-se bé…I també l’amor i el sexe, importants en aquesta edad, però condicional per les seves circumstàncies particulars.

Al final de la primera temporada, cadascun dels “polseres” va empendre el seu propi camí: el Lleó i el Toni, a dins de l’hospital, i el Roc, el Jordi i la Cris, a fora, intentant recuperar la seva vida i tirar endavant.

La segona temporada arrenca amb el grup separat. Però tot allò que van compartir, aquella relació tan intensa que els unia, la seva força, continua viu a l’hospital.