miércoles, 13 de marzo de 2013


Ignasi, el guapo – Mikel Iglesias


L'Ignasi va morir al quiròfan a causa d'una deficiència cardíaca greu.


Però els "polseres" mantenen viu el seu record i alguns d'ells es trobaran al cementiri per celebrar el divuitè aniversari del "guapo". 


La influència de l'Ignasi es farà senti
r sobre el Jordi i l'ajudarà a trobar el seu lloc a la vida i al grup. 



Jordi, el segon líder – Igor Szpakowski


El Jordi estudia en una escola de formació professional i treballa en un taller de cotxes.
La cama ortopèdica que porta no li impedeix conduir la moto i és un gran apassionat de les dues rodes.
Durant aquests dos anys ha intentat fer la seva vida al marge dels "polseres", amb els quals no ha tingut cap contacte.

En aquesta temporada, en Jordi, te un nou tumor sota les axiles que al final resultar ser benigne. No vol saber res dels polseres, pero finalment, el Lleó aconsegueix complir la promesa que li va fer a en Benito i torna a unir als “polseres”.

jueves, 7 de marzo de 2013


Lleó, el líder – Àlex Monner


Àlex Monner Zubizarreta (Barcelona, 27 de Gener de 1995) es un actor espanyol.
Ficat al món de la interpretació a la pel·lícula de Pau Freixas, Herois, i posteriorment es va iniciar a la petita pantalla amb la sèrie de TV3 Polseres Vermelles, del mateix director i també amb el guió d’Albert Espinosa.

El Lleó és l’únic “polsera” que continua ingressat a l’hospital i això el posa al límit de les seves forces. Però, com diu el Benito, “si l’univers vol que continuïs aquí, deu ser per alguna cosa”.
El Lleó haurà de recuperar la seva força i trobar nous motius per continuar endavant.

Recuperar la Cris, tornar a unir els “polseres” i complir un desig d’en Benito són alguns dels reptes amb què s’haurà d’enfrontar.

miércoles, 6 de marzo de 2013



La sèrie


Hola, em dic Ylenia Pèrez i e creat aquest blog per un treball de l’institut. Eh escollit aquesta sèrie perquè em sembla molt bona, no es cap sèrie de mentida, està basada en fets reals. Es com viuen la vida dia a dia els nens que estan malalts a l’hospital.

Es van posar una polsera vermella com a símbil d’amistat i van aconseguir demostrar que, fins i tot en els pitjors moments, la força de la vida els faria tirar endavant. Des d’aleshores han passat moltes coses.

Els “polseres” han crescut i tornen, dos anys després, decidits a no fer ni un pas enrere. “Polseres vermelles” estrena la segona temporada el 14 de fener, una entrega de 15 càpitols que volen tornar a captivar els milers de fans que la van convertir en una de les produccions de més èxit de la historia de la ficció catalana.
Albert Esponosa, el creador, i Pau Freixas, el director de “Polseres” confíen novament la historia a Ález Monner, Igor Spzakowski, Joana Vilapuig, Nil Cardoner, Mike Iglesias i Marc Balaguer, un grup de joves actors que van iniciar aquesta aventura quan eren pràcticament desconeguts i que amb el seu talent han robat l’ànima d’espectadors de tot el món.

A més de l’èxit que la primera part de “Polseres” va aconseguir a Catalunya, aquesta producción de TV3 amb la col·laboració de Filmax que portava a la pantalla un guió tan arriscat com emovionant, ha traspassat fronteres i ha triomfat a cadenes d’arreu del món.

Ja s’ha pogut veure a les españoles Antena 3 i Neox, on també van provocar una autèncita allau de fans, a la mexicana TV Azteca i a la nord-americana VME. Altres cadenes han optat per adquirir-ne el format per poder fer la seva adaptació, com la italiana RAI, la finlandesa YLE, el canal Número 23 de França o l’ABX nord-americana, pendent de fer-ho a través de la productora Dreamworks i l’equip del mateix Steven Spielberg.

I, a més de les compres internacionals, el reconeixement a la il·lusió i l’energia que l’equip de “Polseres Vermelles” va posar en el projecte s’ha traduït també de forma de premis, a casa nostra i en l’àmbit internacional els rebuts al millor guió al festival de Seü, la nominació al Prix Europa com a millor sèrie, el Premi Nacional de Comunicació i el Premi de l’ONCE a la solidaritat i a la superació.
Han passat dos anys des del final de la primera i els protagonistas ja no són nens i nene que s’enfrontaven a les malalties sense saber què significarien a la seva vida. Ara ja oh saben. Són adolescents, més savis, més veterans per tot el que han viscut: la por, la rutina, el cansament, el desig de posar-se bé…I també l’amor i el sexe, importants en aquesta edad, però condicional per les seves circumstàncies particulars.

Al final de la primera temporada, cadascun dels “polseres” va empendre el seu propi camí: el Lleó i el Toni, a dins de l’hospital, i el Roc, el Jordi i la Cris, a fora, intentant recuperar la seva vida i tirar endavant.
La segona temporada arrenca amb el grup separat. Però tot allò que van compartir, aquella relació tan intensa que els unia, la seva força, continua viu a l’hospital.